Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/190

d' Epidáuros á Dòrida empenyían;
y ab música, remors y canticela
los Tritons y Oceánides seguían
lo fil d' argent de ma lliscanta estela.
Trobá en mon sí dolcíssima acullida
Latona, perseguida
per Juno sobirana,
de Jove engelosida;
quant fins los rius fugían de sos passos,
li negava la selva sos ribaços,
y 'l fer lleó ses balmes;
á l' ombra recolzada de mes palmes
parí, y breçol de Febo y de Diana,
jo 'ls gronxí dolçament entre mos braços.
Llavors, sortint de les pactolees ribes,
tot cantant set vegades me voltaren
los cisnes de Meonia, y fugitives
al meu entorn dançaren
del cel les Hores, abocant ses faldes
de murta, terebints y semprevives,
d' ámbar, coral, topacis y esmeraldes.
Com en camp de violes l' englantina,
só de totes les illes la regina;
mes, ahir vespre, llesta,
á un auguri de pròxima tempesta,
del mar de Myrtos m' abriguí en les cales,