Aquesta pàgina ha estat validada.
entorn de l' illa hont infantá Latona,
per ferli de corona,
en oasis del mar nos convertíem.
Ninfes també, del Aqueloos filles,
ab tants lliris, nimfees y jonquilles
dels altres deus les ares enramárem,
que per l' altar del pare
sols tronchs, fullatge y esporguims trovarem.
Ab un crit horrorós per la ribera
lo riu sortí de mare,
com un lleó saltant en sa carrera;
nosaltres vers la mar, per la drecera
fugint, ses falconades sortejam,
mes entre esculls y núvols de bromera,
ja al franquejar ses boques,
ab sa alenada fera
nos converteix en roques,
hont ve Proteu á pasturar ses foques.
