Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/200

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 mes dos meytats florides
 vegérense afegides,
com dos anells d' una cadena hermosa.
 Ja mes vinyedes d' Issa
 allargan sos domassos
per los jardins assoleyats d' Antissa;
ja l' anyell delitós ab quatre passos,
 de bardiça en bardiça,
assaboreix la jonça que entapiça
mes dues encontrades pariones;
y la mar, que entretalla mos ribaços,
afluixant á plaher sos flonjos llaços,
 mes dos filles bessones
avuy per sempre s' han donat los braços.
 Quant inhumanes dones,
sa lira trocejant y ses corones,
 la testa á Orfeu llevaren,
menys amargantes que llur cor, les ones
en sa falda de perles la copçaren:
y breçantla, breçantla condolides,
y amorosint ab besos ses ferides,
 en los jardins de Flora,
 de ma rosada vora
com present de les Ninfes la deixaren.
Obrint son llabi, que la mort esflora,
 com mústiga poncella