Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/202

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que reviva ab ses llágrimes l' aurora,
 allí lo nom sospira
 d' Eurídice la bella;
y jo al sentirho, sospirí com ella.
 Sa melodiosa lira,
 fontana de dolçura,
fou vora 'l Cisne entre 'ls estels penjada;
y jo de tan mirármela en la altura,
 ab terrenal figura
la seva celestial he copiada.



TEMPE 3



Rodant, rodant pe 'l cor de mes boscuries
lo Peneos, al pas de les centuries,
com un corcer sens brida
aná perdent son galopar selvatge,
y dels meus rossinyols á les canturies,
y al bruyt suau del vincladiç fullatge,
 ses ones argentines,
dant besos á les flors y fent joguines,