Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/204

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de verger en verger s' emperesiren;
y á l' ombra dels rosers que 'l sol abeura,
en llit de lliri-jonchs y clavellines,
 dessota arcobes d' eura,
 com defallides nines,
pe'l son d' amor vençudes s' adormiren.
Lo lligabosch, espígol y roselles
al breçoleig de l' aygua s' esfullaren,
 y soles les estrelles,
de blau vestides y esplendors novelles,
d' estiu en nits serenes s' hi breçaren.
Avuy venía á enmirallarshi ab elles
 sa reina esblanquehida,
quant del Olimp y l' Ossa entre les plantes,
 obrintse ampla sortida
 les ones udolantes,
tornan al llit de sa corrent primera,
y jo, com en l' abril de ma florida,
torní á albergar la dolça primavera.
Veniu, veniu, oh, vèrgens de Tessalia,
com al rusch d' or les místiques abelles;
deixau per mes gemades fontanelles,
oh Piérides, les aygues de Castalia;
y desvetllant les dolces cantarelles
 que dormen en la lira,
 digaume:—¿quí retira,