Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/208

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 á tes filles les roses, 5
vos ha fet del Egeu les portaleres.
 Es Hèrcules qui arranca,
Mediterrá, lo vel de tos misteris;
l' he vist obrint de Gibraltar la tanca,
 y envers los camps d' Hespèris,
 ab una encesa branca,
mostrar al vell Neptú nous hemisferis.—



Digué: y com de blanchs cisnes la covada,
vora son niu de riberenca molça,
 al ohir la veu dolça
de la que 'ls peix menjívola becada,
buscant les ales maternals, les illes,
de Grecia y del Egeu cándides filles,
aixecaren un cántich de naixença,
que, breçantles encare en ses conquilles,
recorda sospirant la mar immensa.
 Á un cayre de montanya
l' Oréade s' enjoya y se perfuma;
 la Náyade se banya
en la fontana de lletosa escuma;
dins la arrugada escorça de cada arbre
 bat lo cor d' una dea;