Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




INTRODUCCIO

S'encontran en alta mar un bastiment de Gènova y altre de Venecia i s' escometen en batalla. Sobrevé gran temporal y un llamp encen lo polvorí d' un d' ells, que, esberlantse, arrocega també l' altre al abisme. Soldats y mariners se 'n van á fons; sols ab prou feynes se salva un jove genovès que, abraçat ab un troç de pal, pot pendre terra. Un savi anciá que, retirat del món, vivia vora la mar, surt á rebre al náufrech; lo guia á un rústich altar de la Verge y tot seguit á sa balma, feta de branques y roca, ahont lo retorna. Dies aprés, veyent al mariner capficat mirant aquelles aygues, li conta llur antiga historia per distráurel del passat naufragi.



Vora la mar de Lusitania, un día
los gegantins turons d' Andalusía
veren lluytar dos enemichs vaixells;
flameja en l' un bandera genovesa,
y en l' altre ronca, assedegat de presa,
lo lleó de Venecia ab sos cadells.