Aquesta pàgina ha estat revisada.
Lo llança, y reprenentlo pe'ls peus, infernal maça,
lo rabaçut cadavre fueteja sos vassalls;
com lo foch que esperona los núvols, per hont passa,
de fera, d' home y d' arbre sols quedan esborralls.
Prou tíranli ruixades de darts les Amazones,
de closques de tortuga marina fent escut ;
prou de ses dents y braços fan arma les Gorgones 4
y de sos ulls, que tornan de pedra á tot vençut.
Mes totes cabuçaren al mar esparverades,
com grues que arrabaça de terra un mal hivern;
y en ella, estabornides á colps y alatrencades,
Arpíes y Estinfálides fugiren al infern.
_pag.181.jpg)
