Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/236

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Los Atlants á l'inflada maror se somorgollan,
tant prompte com resurten en báquich reguitzell;
y ja avant, ja á recules y á toms, uns s' agromollan
ab altres, armes, feres y tronchs en gran cabdell.

Com del Mar Roig les ones en mur arrestellades
damunt Moisés, al ròmpres á l'aspra veu del tro,
en esgabell rodaren al fons eslleviçades,
dant fossa al riu de llances y gent de Faraó;

aixís corcers y carros, ballestes y corones
rodaren ab escumes y pols en terbolí;
tot vivent demanava socors, y entre les ones
responían los negres cetacis: — Som aquí. —

Si, com Tritons llotosos, del aygua poden traure
lo cap, aguaytan lluscos si l' hèroe en lloch se veu;
y creuhen, no ovirantlo, que en lo pregon deu jaure,
y ab tal que ell mòria, perdre la vida no 'ls sab greu

Llur ciutat, com un atxa, flameja que flameja;
apar veure una mare condemnada á fer llum
ab son ossam de torres, que ja l' abís colleja,
als fills, que també llançan de condemnat ferum.