Van per muntarse les tallantes proes,
com al sol del desert enceses boes,
per morir una ò altra á revolcons;
y roda com un carro 'l tro de guerra,
fent en sos pols sotraquejar la terra,
temerosa com ells d' anar á fons.
Així d' estiu en tarda xafogosa
dos núvols tot just nats, d' ala negrosa,
s' escometen, al vèures, ab un bram,
y, atrets per l' escalfor de llurs entranyes,
s' aixamplan acostantse, les montanyes
fent estremir al espetech del llamp.
Ab cruixidera y gemegor s' aferran,
com espatlludes torres que s' aterran
trinxant ab sa cayguda un bosch de pins;
y entre ays, cridoria y alarit selvatge,
ressona 'l crit feréstech d' abordatge
y cent destrals rosegan com mastins.
A la lluyta carnívora y feresta
barreja sos lladruchs negra tempesta
congriada á garbí soptadament,
Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/24
Aquesta pàgina ha estat revisada.
