Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/248

Ciutat, cinglera, Atlántida y Atlants d' una gorjada
devora, llot y escumes, balenes y aucellam,
y, en remolí terrible d' infern, la torrentada
de pobles y garrigues, vaixells y pedregam.

S' hi inferna regolfada la tempestat feixuga,
y 'l torb ab qui 's batía per l' aygua á revolcons;
si torna á obrir la boca lo monstre, 'l mar s' aixuga,
y sols hi haurá per darli los astres á crostons.

S' enforna l' arma, y torna lo xucladò' un Vesuvi
que á cada punt flameja y udola ab més rugall,
d' hont puja arrasadora columna d' un diluvi
de foch, que runa y aygues no 'n son bon aturall.

¡ Cástich gran ! ab llurs eynes rojenques, rochs y grava,
llenya del Teyde, pujan Atlants á capgirells,
que copça l' ample cráter, envolts ab rius de lava,
per més amunt rebatrels de flama ab grans cabdells.

Tremola tot realme vehí; ab lligams de marbre
fermat al que se 'n entra, prou té que tremolar;
Albion, Espanya, Libia, com branques ab llur arbre,
ara-abans-ara á troços cabuçan á la mar.