Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/258

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Y, enujats, devegades aquelles ossamentes
que del cadavre atlántich gitá l'abisme fart,
en terratrèmol rompen á revolcons y empentes,
del Etern que 'ls hi clava tot rosegant lo dart.

Les Canaries, Madera y Azores se somohuen,
no podent ja'ls titánichs esforços resistir;
ensemps, com trons d'infern, ays soterranis s'hi ouhen
y de ciclòpea farga lo fulgurant respir.

Llavors apar, l' horrible volcá, foguera d' ossos,
de carros y armadures, alçada pe'l fosser
damunt volcades timbes y puigs, escala á troços,4
per hont al cel muntavan los fills de Llucifer.


La Atlantida (1886) pag.181.jpg