Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y revinclades ones s' arrestellan
damunt les naus, que cruixen y s' estellan,
com un canyar dins esverat torrent.

L' espantosa abraçada més estrenyen,
y 's topan, se revolcan y s' empenyen,
acarades ses boques de volcans;
de l' hòrrida tormenta no s' adonan,
y escupint foch y ferre, s' abrahonan
á la gola d' abismes udolants.

Tal un racer de roures montanyesos
en temps d' estiu pe 'l llenyatayre encesos,
del huracá al ruflet devorador,
fa ressonar per conques y cingleres
plors y crits y grinyols d' homes y feres,
aspre gemech d' un petit món que 's mor.

Ofegant lo brugit de la batalla,
un llamp del cel espetegant devalla
de la nau veneciana al polvorí;
se bada y roda al fons feta un Vesuvi,
mentres romp la de Gènova un diluvi
d' escumes, foch y flama en remolí.