Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/280

 Per breç la conquilla de Venus los dona,
 gronxada pe'l Zèfir de vespre y matí,
 y 'ls testos, que una alba de roses corona,
            ja son un jardí.

 Ab flors de l' Arabia l' enrama y perfuma;
 y d' África ab palmes, d' Europa ab aucells,
 alegra ses ribes, que 's prenen d' escuma
            més amples cinyells.

 Tres eran los testos, tres foren les illes;
 y, al vèureles ara volgudes pe'l sol,
 les crida á sos braços la terra per filles,
            y 'l mar se les vol.


Atret pe'l cant melòdich, Baleu ⁵, de vora 'l Turia
pren vela vers Mallorca, la terra dels foners.
Si 'n ve una pedregada derrera la canturia,
d' un altre fill Alcides que plore 'l fat advers.

Mes polsa, dins la barca, les cordes d' una lira,
y los mandrons y fones s' esmunyen de llurs mans;
y, oferintli llurs braços de ferro per cadira,
vora un claper lo duhen, sepulcre de gegants.