Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/282

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Com llurs superbes ombres per rèbrel desvetllades,
torrejan dotze 6 pedres dins un palmar florit,
entorn de l' ara immensa del sacrifici alçades;
soldats de roca, en cercle voltant son adalit.

Allá de flors y fulles d' alzina lo coronan,
teixint mítiques dances donzelles y minyons,
mentre 'ls guerrers un cántich de benvinguda entonan,
fentli present d' un ceptre de vori, á genollons.

Sardus 7, que ab ell venía vogant desde la riba,
vers Sol-ixent decanta la proa escumejant:
Cerdenya 8, tes montanyes, d' argent y d' or font viva,
son nom escrit ab lletres de nurhags guardarán.

Repren la vía Alcides; y, dant á Barcelona
del mar lo ceptre, en braços l' asseu de Montjuich,
gegant que en vetlla sempre, mentre ella 's mira en l' ona,
ab cent tronantes boques n' esquiva l' enemich.

Lo munt mateix bestrauli penyals per sa muralla,
que á grans carreus arrancan ab maces y tascons;
si algun d' insoportable n' hi há, també hi devalla,
arreu trinxant pollancres y tells á tomballons.