Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/288

Mes Hèrcules, tornantsen del Betis á les platges,
doná á la antiga Hispalis riquíssim fonament,
llorers y setelíes per flonjos cortinatges,
y onades hont se miren ses torres d' or y argent.

Allí á sos fills, d' un cèlich esdevenir penyora,
lo dur maneig ensenya de l' arma en lo combat,
com l' áliga á ses filles, envers lo sol que adora,
fa batre l' ala fèrrea que mou la tempestat.

Ab l' art humil de Ceres l' excelsa astronomía
renaix, tanys del gran arbre tallat en Occident;
y fou llavors quant, d' Atlas rellevador, un día,
servá ab dors de montanya lo pes del firmament.

Y al sentir que xuclava la terra ja sos òssos,
de puigs y roques dues columnes aixecá;
y en elles, ab la clava que doná al mar, á troços,
los malehits realmes, escriu: No més enllá.