Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/296

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


—Sí, me 'l dará,—responli,—y per haverla
dels palaus de Neptú la millor perla,
jo tornaré l' Atlántich á pontar.
Desperta, humanitat; mira ta Eva,
que d' un tálam de flors flayrosa 's lleva;
Adam dels continents, vesla á abraçar.—

Y, com un astre empès per má divina,
á Gènova l' hermosa s' encamina,
del Eden de la terra á dur la clau;
mes ella, com galera desarbrada,
no gosa obrir ses ales á l' ayrada
que l' alçaría més amunt d' hont cau.

Vehent que li tanca Génova la porta,
gira 'ls ulls     Venecia, encara forta
per carregá' á sa espatlla un continent;
mes, feta al terratrèmol de la guerra,
òu lo projecte d' aixamplar la terra
com paraules de llengua que no enten.

¡Ay! de sos Dux no es ja la mar esposa,
puix d' altra má més pura y més hermosa
espera rebre 'l nupcial anell.