Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/298

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


—Á Iberia torno,—'l Genovès esclama,
y entra en Lisboa quant n'eixía Gama
á Libia á dar lo tom, com á un vaixell.

Á Joan segon oferta 'n fa ilusoria,
que prova, ingrat, de pèndreli la gloria;
y, vehentse en terra 'l mariner perdut,
dels seus somnis pe'l cel busca una estrella,
y, 't veu á tu, Isabel la de Castella,
la reyna de les reynes que hi ha hagut.

Tu sospesares, sola tu, sa pensa;
tu midares d' un colp sa ullada immensa,
y al teu prengué la flama de son front
quant á tes plantes deya:—Gran senyora:
daume, si us plau, navilis, y á bona hora
los tornaré tot remolcant un món.—