Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/308

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Ensemps aguayta 'l sol dintre l' Alhambra,
y ab son raig amorós umple la cambra,
crostada d' or, topacis y safís;
y, desclouhentse en refracció ilusoria,
enrotlla als tres l' aurèola de gloria,
qu 'es l' ombra dels elets del paradís.

Troba Colon navilis, y en llur tosca
ala afrontant, magnánim, la mar fosca,
l' humanitat li dona 'l nom de boig;
al Geni que la duya, en sa volada,
de promissió á la terra somiada,
com Moisès per les aygues del Mar Roig.

Lo sabi anciá, que desde un cim l' ovira,
sent extremir lo cor com una lira;
veu á l' Ángel d' Espanya, hermós y bell,
que ahí' ab ses ales d' or cubrí á Granada,
aixamplarles avuy com l' estelada
y ferne l' ampla terra son mantell.

Veu morgonar ab l' espanyol imperi
l' arbre sant de la Creu á altre hemisferi,
y 'l món á la seva ombra reflorir;