Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


quant, com ull amorós en gelosía,
d' entre 'ls cingles de Bética sortía,
per veure 'l mon, l' estrella del matí.

En lo sorral òu remoreig de passos,
y ¡oh santa Providencia! obrintli 'ls braços
lo venerable vell se li apareix.
- Vina, li diu; al primer raig de l' alba
te vull acompanyar á la que 't salva,
per qui la primavera refloreix. -

Un viarany, que 's clou entre falgueres,
los guía á un bosch d' alzines y oliveres,
del munt platxeriós turbant gentil;
hont veu, entre 'l brancatge que floría,
sota cortines d' eura y setelía,
d' un altar de la Verge 'l camaril.

Entra 'l náufrech al místich oratori,
y, fent d' un aspre tronch reclinatori,
cau als peus de l' Imatge de genolls;
y per ses galtes tendres y colrades
pe 'ls besos del Mestral y les onades,
corren de goig les llágrimes á dolls.