Vés al contingut

Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/342

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Pág.

volcá de Tenerif. L' Angel enveyna son glavi de foch y remunta als núvols, despedintse dels altres continents fins al dia del Judici. Allá dalt, s' ou un cántich de gloria al Altíssim. L' Angel de la Atlántida, tornantsen al cel, dona al Angel d' Espanya, que 'n devalla, la corona de la que fou reyna dels mons. La veu del Teyde. Los terratrèmols de les illes atlántiques.





CANT DESE
La nova hesperia.—Digressió: lo sabi religiós gira 'ls ulls á sa patria. Somni d' Hespèris. Coneix la branca de taronger plantada per Hèrcules. Anyora la terra enfonzada. L' hort de les taronges d' or renaix en Espanya. Les set Hespèrides convertides en estels. Lo cant del cisne. Hèsper. Los fills d' Hèrcules y d' Hespèris. La regina destronada. Galicia y la torre d' Hèrcules de la Corunya. Elcano. Lusitania. Sagunto. Balada de Mallorca. Fundació de Barcelona. La veu del Táber. Hispalis. Lo Deu desconegut y son temple en Gades. Hèrcules posa per fites á la terra les columnes del Non plus ultra.
260




CONCLUSIO
Colon.—A les paraules del solitari, sent lo genovès náixer un nou món en sa fantasía. Lo bon anciá li dona ales ab ses avinentes rahons. Oferiments de Colon á Gènova, Venecia y Portugal. Lo somni d' Isabel. De la válua de les joyes de la Reyna, ell ne compra naus. Lo vell, desde 'l promontori, lo veu volar á la més gran de les empreses, y s' extasía devant la esdevenidora grandesa de la patria.
290