Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Dins un esquey, frontera á la capella,
una celda 's desclou, celda d' abella
entre 'ls braços molçosos d' un penyal;
allá de fruyt menjívol lo convida,
sobre jonça apelfada, encara humida
per la pluja batent del temporal.

Vora la mar semblava 'l cap de serra
lo mirador del cel sobre la terra;
un día que rodavan pel bell cim,
vehent lo vell al mariner pensívol,
lo crida á seure sota un roure altívol,
ahont no arriba 'l salabrós ruixim.

Y obrint lo llibre immens de sa memoria,
descabdella 'l fil d' or d' aquesta historia,
de perles d' occident pur enfilay;
y 'l jove, per qui Europa era poch ampla,
de l' ánima les ales més aixampla,
com l' áliga marina al pendre espay.

De mitj-día ab los raigs la terra envolta,
com vella 'ls fets de sa infantesa escolta,
y 'l mar, mitj adormit, aixeca 'l front;