Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Aquí 'ls titans lluytavan, allá ciutats florían;
per tot cántichs de vèrgens y música d' aucells;
ara en palaus de marbre les foques s' hi congrían
y d' algues se vesteixen les prades dels anyells.

Aquí estengué sos margens lo continent hesperi;
quins mars ó terres foren ses fites, ningú ho sab;
lo sol, peró, que mida d' un colp d'ull l' hemisferi,
era petit per vèurel á pler de cap á cap.

Era 'l jou d' or que unía les terres ponentines
y, cor de totes elles, com font del paradís,
los dava clares aygues á beure y argentines,
y en sos immensos braços dormía 'l món feliç.

Per ella 's tranmetían, com per un pont amplíssim,
d' un maig etern en ales, ses críes y llevors,
aucells de ros plomatge de refilet dolcíssim,
dels aromers la flayre, canturies y tresors.

Rey n' era Atlas, aquell qui de la blava volta
los signes á una esfera de jaspi trasplantá,
y del sol y del astre que més lluny giravolta
la dança misteriosa y armónica esplicá: