Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


He vist d' un llit de perles alçar Nápols é Iberia;
he vist Sahara, Grecia y Egipte al fons del mar;
l' onada he vist que 'm colga jugar sobre Siberia,
y, espinada d' Europa, los Alpes eriçar.

Geganta jo, engrapava com má de Deu la terra,
ab l' Atlas, Serra Estrella y 'ls Pirineus per dits,
y un vespre, obrint ses boques, l'abisme fosch m' enterra,
los elements tots quatre dançant sobre mos pits!

¿Y vosaltres? vosaltres, la mar que us embolcalla
llançau á mes espatlles, badant los ulls al sol;
vostres bolquers d' escuma me dareu per mortalla,
com orfanets de mare rihent en lo breçol.

¿Què val ara que mostre Plató diví á l' historia
mon nom escrit ab astres2 del cel en lo llindar
si ja de mi perdéreu, ingrates, la memoria,
¡mes ay! y 'm bat per sempre l' immensitat del mar?—

¡Senyor de les venjances, donáu alè á mon cántich,
y diré 'l colp terrible que, rebatentla al fons,
feu desbotar als amples Mediterrá y Atlántich
             per desunir los mons!