Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.










Al temps que 'l gran Alcides anava per la terra,
tot escombrantla ab clava feixuga, arrèu-arrèu,
de borts gegants y monstres que á Deu movían guerra,
en flames esclatava nevat lo Pirineu.

Desde hont lo sol al náixer ja daura ses boscuries,
ab brams y cruixidera l' incendi, á coll del torb,
duya sos rius de laves á Roncesvalls y Asturies,
sens ésserli congestes, torrents, ni colls, destorb.

Apar serpent immensa, d' escata vermellosa,
que á través de l' Europa, d' un mar á l'altre mar,
respirant fum y flames, passás esgarrifosa
son cabell de guspires y foch á rabejar.