En tant, del Ròse vora les aygues, apedregan
al héroe grech deformes y rabaçuts gegants;4
sota quiscun dels còdols que á bell ruixat li enjegan
podrían soplujarshi ramada y rabadans.
Lo creuhen ja entre penyes colgat, com en sa fossa,
quant del enuig la flama llampeguejá en son ull,
y ab quatre colps de clava, los volca y los destroça,
com terroceda d' aspre goret lo pas del trull.
Llavors al gran incendi, rabent endreça 'ls passos,
rojench damunt los núvols vehentlo crestejar;
y ohinthi plors y xiscles, hi fica 'ls nusos braços,
fent als pastors y pobles d' espasme tremolar.
De Canigó entre 'ls cingles un xaragall se bada,
per esvarzers y roques cayentes aclucat,
hont d' una al altra 'l foch, en gegantina arcada,
com l' alt pont del Diable, s' havía escamarlat.
Sols lladoners en brasa rodanthi hi cohetejan,
bell rastre de guspires deixant y flamareig,
mes tot seguit á l'aygua del córrech xiuxiuhejan,
y tristos ays responen de l' ona al borbolleig.
Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/58
Aquesta pàgina ha estat validada.
