Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/62

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Del món quiscú á sa branca volá: Túbal á Espanya,
dels regnes de son pare triant lo més feliç,
y, ahont jau Tarragona, bastia sa cabanya,
sos camps y ribes fentli recorts del paradís.

Doná lleys á sa prole y ensenyaments pesquéli
salvats al sí de l' Arca del naufragi major;
lo nom d' un Deu Altíssim en l' ánima escriguéli,
naixentes endreçanthi les ales del seu cor.

De mans en mans, pe'ls segles rodant lo ceptre aurífich,
vingué á les del meu pare volgut; quant, per mon dol,
la mort tirana 'l treya de trono tant magnífich,
podia á rellevarlo baixar lo mateix sol.

Mes sola jo restantli de sa real niçaga,
á Espanya ve, com á arbre caygut un llenyater,
Gerió de tres testes, dels monstres lleigs que amaga
la assoleyada Libia, lo més odible y fer.

Lo ceptre 'm pren dels avis, vehentme débil dona,
y á Gades mercantívola ab torres enfortí;
al dárten de més fermes á tu, immortal Girona,
sabé 'l congost hont, vehentme perduda, m' amaguí.