Y esmarletant de timbes y grops aquelles terres,
escrestant les montanyes, llevant als puigs lo front,
un mauseol alçáli de serres sobre serres,
que mal arrestellades fan gemegar lo mon.
Desde esta gesta d' Hèrcules, ma dolça Catalunya
d' altre castell de roques seure pogué á redós;
de la vehina França dormí Espanya més llunya,
fins al mar allargantse lo Pirineu boyrós.
En eix treball de cíclop la set lo desdelita,
y ab sanch pera abeurarse de Gerió enemich,
pe'ls vessants, que groguejan ab l' or d'altra cullita,
fet un lleó, devalla de Creus á Montjuich.
Allí, al altar de Júpiter humil agenollantse,
orá, y, á les onades aprés girant los ulls,
llisquívola una barca veune venir gronxantse,
com cisne d' ales blanques que nada entre 'ls esculls.
Una ciutat fundarhi promet, á sa tornada,
que esbombe per la terra d' aquella barca 'l nom,
y, com un cedre al vèurela crescuda y espigada,
—D' Alcides es la filla gegant,—diga tothom.
Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/68
Aquesta pàgina ha estat validada.
