Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


No tem de les cinch boques del Ebro 'ls glops enormes;
y 'ls ColumbretsI al veure més lluny enmarletar,
pregunta á sa arma fèrrea si aquells gegants deformes
que deixá morts en terra li surten dins la mar.

Veu més enllá la riba fructífera del Turia,
garlanda avui flayrosa de la ciutat del Cid,
y diuhen que en les illes ohí dolça canturia,
com si 'l cridassen ninfes d' escumes al seu llit.

Deixa 'l Montgó2 de cara ferrenya, y la montanya3
que en dues mitjpartí la espasa de Roland,
de Murcia y Almería los cims, y, rey d' Espanya,
Muley-Hacen l' altívol, de neu ab son turbant.

Prop d'hont encaixan África y Europa, en terra salta,
y á empendre vola en Gades á Gerió vaquer,
qui, esporuguit al vèurel venir ab la clava alta,
als peus agenollántseli, li parla lausenger:

—Mira, áliga dels hèroes, les llágrimes que ploro;
y ¿ta derrera gesta será matarme á mi?
ja arronso espatlla; atúrala, si 't plau, la má que adoro;
si 't fes goig ma corona de rey, vètela aquí.