Los cirerers s' hi gronxan, de flors viventes toyes
ahont vessaren tota sa flayra Maig y Abril,
y 'l fruit ja vermelleja fent goig, entre les joyes
que s' enfila á penjarhi d' un cep toria gentil.
Rieronets hi lliscan y fonts arruixadores,
llurs aygues adormintse sovint entre les flors,
mentre eixes mitj-desclouhen los llavis á ses vores
per dar á les abelles lo nèctar de sos cors.
Los brolladors escupen un riu per brochs de marbres,
y esbrinadíç al ploure lo ram de fos argent,
jugant l' iris corona lo cimeral dels arbres,
y 's veu entre ses tintes més blau lo firmament.
Cascades mil esqueixan ses ones de bromera
per escalons de pòrfir y balmes de cristall,
y estols de blanques ninfes desfan sa cabellera
pe'ls remolins d' escuma, seguintlos riu avall.
Pe'ls riberenchs herbatges, com un ruixat de perles,
festívol saltirona l' aucell del paradís;
oushi glosar joyosos sinsonts y esquives merles,
y á estones gemegarhi lo tórt anyoradiç.
Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/84
Aquesta pàgina ha estat revisada.
