Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/96

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




CANT TERCER
LOS ATLANTS


S' aplegan dins lo temple de Neptú. Rahonament del primer cap-de-colla. Sos mals auguris. Demana, als qui arriban de llunyes terres, quines noves duhen al collotge. Un, que ve de les encontrades de Ponent, respon haverles mitj abrigades un braç de mar. Altre, tot just vingut d' envers Tule, ha tret un mal pronòstich de les aurores boreals. Entra de sopte un Titá que arriba pe'l camí de Mitj-dia, y, tremolós encara, conta haver escapat d' una espasa de foch que abrusá á sos companys. En això estant, senten mòure 'l temple en terratrèmol, ensemps que un llamp escapça la imatge triomfal de Neptú. Ouhen lo clamor de les Hespèrides, y, fent arma dels arbres y columnes del atri, escometen á Hèrcules, Gran combat.


De roques sobre roques son les parets gegantes
del temple, hont los Atlants enrotllan á Neptú,
altívols com los roures y alzines bracejantes,
que semblan dir al cingle:—Som tan ferrenys com tu.—