Vés al contingut

Pàgina:La Ballá de San Fransés (1868).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
acuérdate d'el Jumenche,

que á María la comare,
l'amiga d'el siñor eixe,
li estuviste fent el oso
com si fores un carete.

Pepe. Yo...
Carmen. Te vé mal que lo sepia?

pos amigo no malerse!
per això que yo sé qu'ell
fá temps que per mí se muere,
me venguí de la comare
cuant me feu l'atre sis festes;
y si no mudas de vida,
si sigues y no t'esmenes,
li dinoré mes calór
á eixe charran, me compriendes?
y les guèrres de Graná
haurá a sí, pese á qui pese!

Pepe. Pero si todo es mentira!
Carmen. N'os mentira, mequetrefe!
Pepe. Pero quién dise...
Carmen. M'on tio,

qu'eu sap tot: si y'ol creyese,
me casaria en D. Pedro,
qu'es plater y te pesetes;
y tú y el de la comare
c'aneu per mi fets uns besties,
quedabeu tocant raspat,
fentli música á Sen Pere!

Pepe. Vé, no me lientes la ropa.

que si yo no te quisiese
no me fartaran diez jembras,
Carmelilla.

Carmen. Sí? m'alegre!

si foren totes comares,
qué bò! Chesús perdoneume!
no faltarien confits!
Feuli llòch, qu'está desfense!

Pepe. Niña, niña!
Carmen. Eixa paraula

tá de costar mes qu'et penses!