Pàgina:La Ballá de San Fransés (1868).djvu/28

Donis.

Ara mateix vorás á molts que s'alarmen. Ma dit el tio de Carmen qu'esta nit maten el peix! Eix' hòme es molt exaltat y pòrta oculta la brasa!... Miquèl, anemsen á casa per tot el apostolát!... Mira que si fan peixquera tú ya eres llobarro gròs; mira qu'et romprán el tòs y el gamber de la mollera: mira qu'á vòltes la lley còbra tot lo que t'atrases; mira que no vullc que fases carases en lo Remey.

Micalet.

Lo que li han dit, res es sèrt.

Donis.

Tú pòts ser ú d'eixos peixos! yo ú sé per ú d'els mateixos...

Micalet.

Qu'está ensomiant despèrt.

Donis.

Yo no faria cás d'ell, si tú tingueres chuí, si tú em cregueres á mí, si tú tingueres servell! T'ha dit mes de mil vegaes y en varios casos... «chiquillo, mira qu'això es fer el pillo, treballa»: tot es debaes! Tú sempre olént per les cuines per mes que yo he pedricát y el dia manco pensát anirás á Felipines.

Micalet.

Pos bueno; desde esta nit de ser atre tindrá pròba; vullc mampendre vida nòva, vullc ser hòme de profit.

Donis.

Tens un'atra que t'engòlfa y es inútil tota pauta, que cuant yo tòque eixa flauta tú m'ixes per atra sòlfa: ya saps qu'am tengut per ella