| Micalet.
|
M'agüelo l'acompaña,
M'anten?
|
| Donis.
|
No te tinc qu'entendre!
|
ESENA XI.
El Só Donis, Carmen.
| Carmen.
|
Quin treball, quin desconsuelo!
|
| Donis.
|
No te sofoques, tin calma:
y á propòsit d'el meu net,
fa molt pòc de dirme acaba
ple de gòig, ple d' alegria,
que te vòl, que t'idolatra;
ell m'ha churat ser un atre,
y en tú sòls está la còsa;
consedixme eixa alegria
que tant de temps desichaba!....
y hasta bombos y platillos
tindrás de mi si et fa falta.
|
| Carmen.
|
Yo, Só Donis, si ell cumplix....
|
| Carmen.
|
Cumpliré la paraula.
|
| Carmen.
|
No meu pensaba;
pero desde fa pòc rato
per ell no se lo qu'em pasa;
yo faré d'ell un gran hòme.
|
| Donis.
|
Filla del meu còr, abrasam!
no pòts pensar l' alegria
que te per tú la mehua ánima;
bendita sigues pa sempre!
|
| Carmen.
|
Que Deu mos escolte.
|
