Pàgina:La Dança de la mort (1903).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 que al traspàs nostre
 gens no pensem.
 Si bé pensàvem
 e ruminavem
 quant nos convinga
 ans de morir,
 ab diligencia
 la consciencia
 scodrinyariem,
 vespre y matí.
 Aquesta vida
 és sense mida,
 de díe en díe
 va-s acabant.
 Les gents se-n riuen,
 per molt que-ls diguen:
 ja vindrà l'hora
 hon ploraran.
 Agoytau, pares,
 vigilau, mares,
 car de vosaltres
 naix tot lo mal,
 de la poca ànsia
 mala servança
 dels fills e filles,
 que-ls mal criau
 Si bé-ls criauveu,
 e-ls ensenyàveu
 mentre són jovens
 d'amar llur Deu,
 con moririeu
 no temeríeu
 donar-ne compte
 davant Aquell.
 De què-t profita
 cantar e riure,
 jove profà
 molt deshonest?