Vés al contingut

Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

121.I doncs, què fas? Per què, per què t'atures?
Per què en ton cor mantens tal covardia?
¿Per què valent i desimbolt no et mostres,
124.veient que aitals tres dones beneïdes
en la cort celestial per tu així vetllen
i tant de bé et prometen mes paraules?—
127.Com les floretes, mústigues i closes
pel nocturn gebre, quan el sol les daura
s'adrecen en llurs brins totes obertes;
130.tal féu en mi mon defallit coratge,
i entrà dintre mon pit tal ardidesa
que em posí a dir, com home que es veu lliure:
133.—O compassiva que has volgut salvar-me!
i tu, gentil, que has obeït, sens triga,
a les pregàries vertaderes d'ella!
136.Tan desitjós has fet, amb tes paraules,
el meu cor, de seguir-te, que no dubto
de retornar al meu primer propòsit.[1]


  1. 121Dunque che è? perché, perché ristai?
    perché tanta viltà nel core allette?
    perché ardire e franchezza non hai,
    124poscia che tai tre donne benedette
    curan di te nella corte del Cielo,
    e il mio parlar tanto ben t'impromette?"
    127Quale i fioretti, dal notturno gelo
    chinati e chiusi, poi che il sol gl'imbianca,
    si drizzan tutti aperti in loro stelo;
    130tal mi fec'io di mia virtude stanca;
    e tanto buono ardire al cor mi corse,
    ch'io cominciai come persona franca:
    133"O pietosa colei che mi soccorse!
    e te cortese, che ubbidisti tosto
    alle vere parole che ti porse!
    136Tu m'hai con desiderio il cor disposto
    sì al venir con le parole tue,
    ch'io son tornato nel primo proposto.