Pàgina:La Gesta dels Estels (1922).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


quan
 de bon dematí
baixa el primer veí
que encara el dia es fosc
jo li escolto el trepig
temerós
 des del llit
i el crec un lladregot

—car baixa tanmateix
com després d'un mal-fet
talment comptant les passes
a voltes com corrent
palpentes
 per l'escala

ara ja arriba a baix
i aixeca el forrellat
de darrera la porta
—si es sent el vigilant
sembla que s'ha aturat:
com si amagués la roba
que haurà pres del terrat
—un bon farcell
 i nova—

s'obre el balcó de dalt
i és l'Antònia qui es plany:
—pare us haveu deixat
el paquet d'esmorzar
valga'm Déu
 i quin home: