Aquesta pàgina ha estat validada.
quan
de bon dematí
baixa el primer veí
que encara el dia es fosc
jo li escolto el trepig
temerós
des del llit
i el crec un lladregot
—car baixa tanmateix
com després d'un mal-fet
talment comptant les passes
a voltes com corrent
palpentes
per l'escala
ara ja arriba a baix
i aixeca el forrellat
de darrera la porta
—si es sent el vigilant
sembla que s'ha aturat:
com si amagués la roba
que haurà pres del terrat
—un bon farcell
i nova—
s'obre el balcó de dalt
i és l'Antònia qui es plany:
—pare us haveu deixat
el paquet d'esmorzar
valga'm Déu
i quin home:
