Pàgina:La Gesta dels Estels (1922).djvu/85

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

—com un fantasma estès
i graponer per terra
s'allargassa mon ombra si em segueix la farola

de tant com s'allargassa semblo una xemeneia
tot jo fet de mahons
 sota la son que em pesa


—ara el plat de la lluna ha caigut d'un teulat
cèrcol prim de paper:
ha caigut i s'esberla

corre més que no jo si li encercava el pas

s'ha menjat tots els gossos
i ha fet mon ombra enrera


—la lluna s'ha estimbat
per la porta del gat
 del forn de pa de casa:
demà en menjaré llesques
amb la nata ensucrada


—el son me té el cor pres
 que EL COIXI M'ENLLUERNA