Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


enterbola, en las sevas paraulas; que iguals són per la veritat de sa ploma'ls amichs y'ls contraris, com iguals són pera ell també los reys y'ls vassalls de sa casa; que ell sap bé prou que units uns y altres no's desgavella un poble. Y aquest concepte nostre del gran historiayre es la opinió dels pensadors d'altres paísos que'l traduhiren á las principals llenguas d'Europa y l'elogiaren en las mateixas llenguas. L'italià Moisè diu que ell es per antonomasia'l Camoens de la historia. En Buchon, en lo pròlech de la publicació francesa, fa de'n Muntaner, entre altres, los següents elogis: «Tota aquesta part de la crònica de'n Muntaner (parla de l'expedició dels catalans á Orient), los fets, los llochs, los homes, hi són pintats al viu y ab sa veritable fesomia. He comparat ab molt compte sa relació ab la dels autors grechs de la época, y sempre he trobat en Muntaner l'avantatge no sols d'un esperit més judiciós y d'un caràcter més ferm, sinó també d'un criteri més imparcial fins tractantse de sos enemichs, y d'un respecte més perseverant y més laboriós á la veritat».
 Ramón Llull es lo primer pensador de la nissaga catalana; es ell lo savi entre'ls savis, lo poeta sentidíssim y arrebatat; es la activitat incansable y més productora que han conegut los sigles. En marxa sempre'l seu cos y'l seu esperit, aquell va recorre'l món d'un cap á l'altre, aquest volà per los espays infinits abarcant y subjectant ideas pera ferlas visibles y palpables á la migrada inteligencia dels altres homes. Ella va esser, senyors, com un torrent impetuós