Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/14

Tofol.

¡Tono!.... perque deu es bò no mes, me lleve l'ancarol

ESCENA 3. El Só-Pere, y Tofolet.

Tofol.

Si que pareix que raere  Só Pere, va vosté seguinme els pasos;  y els nasos si em crema molt y li agafe  li asclafe. Que no li valdrá c'astafe ni á eixa agüela, ni á ningú, perque si me tenta el bú Só Pere, els nasos li asclafe.

Pere.

¡M'ás deixát patilifús!  ¡Chesus! ¿Que's lo que puc aber fet  Tofolet, pera que te desesperes?  ¿Com eres? Pos hòme, ¿no consideres que yo bullc pau y quietut, y que sempre t'ha volgut? ¡Chesus! Tofolet ¿com eres?

Tofol.

No vinga fent el ñim ñam,  ¡caram! y no mude de cansó;  que yo, lo c'ha parlat, lo c'ha dit,  hua sentit; y per mes c'arrepentit vinga así mudant la fulla, no podrá anfilar l'aülla, ¡caram! que yo üa sentit.