Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿tú pasant ansies no fluixes?

Tòfol Rosca! Tòfol Rosca!
no m'apretes, tin prudensia
que fá fosca.
y en desensia
y asoletes ham de estar.
Es presis;
que l'amor
en un desllís
es traidor.
Y es notori,
que entonses el gori, gori,
si tu no em donabes cura,
la iglesia me cantaria;
mes yo hasta en la sepultura,
Tòfol Rosca, te voldria.

Tofol. ¿Tú morirte

de un sofoco?
Si d'oüirte
em torne loco!
Per la grasia que s'escampa
cuant meneches eixa estampa,
donaré....
si es que tú vóls,
hasta el tròs
que tinc les còls,
y hasta els burros
y les háques,
y les relles,
les estaques,
la barraca,
y hasta els cuens y la petaca;
y faltant á tota lley
y hasta la bona criansa,
reina et faré del Remey,
de Pinedo y cap de Fransa.

Pascualeta. Tòfol meu!
Tofol. Cuala del còr!
Pascualeta. ¡Si mos veu!....
Tofol. No tingues pòr.
Pascualeta. Dam una prenda!
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:La_Millor_raó_el_trabuc_(1859).djvu/30&oldid=169652»