Pàgina:La Millor raó el trabuc (1859).djvu/36

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
y ves aspai en parlar,

qu'encara tens qu'arreglar
contes molt grosos en mí.
¿Tú qué dius? (A Pere.)

Pere. Que m'agradat!

Fasas eixe casament!
Yo vullc ser padrí.

Alcalde. Al moment..

qu'el posen en llibertat. (Lo desatan.)
Huisa y Peret, ascolten.
Si ambisioneu el perdó,
al punt vos el daré yo,
pero en tal que vos caseu.
Mireu qu'así soc el Rey;
y el gran crímen qu'hau comés;
així se salva no més.
Conque.... respecte á la lley.

Pere. ¿Tú qué dius Huisa?
Huisa. Que sí.

Y tú, Pere?

Pere. Que m'agrá!
Alcalde. Pos les dos bodes demá,

de les que vullc ser padrí.
Y que yacha pau en casa,
ó sinó á palos vos valde,
que lo qu'arregla un alcalde
no hiá ningú que'ho desfasa
Y en cumpliment de lo dit,
doneuse un abrás prou... tendre.

Pere. Vols?
Huisa. ¿Si yo et volguí chendre,

no t'ha de voler marit?

Pere. Ay! (Se abrazan.)
Huisa. ¡Ya tenia ganes

de vorem en una així!
Ay! lo meñs m'ha llevat huí
tres arrugues y sis canes!

Alcalde. Ya la patria s'ha salvat;

vòstres desichs cumplits son:
conque á sopar tot lo mon,
qu'este chuí s'acabat

Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Pàgina:La_Millor_raó_el_trabuc_(1859).djvu/36&oldid=169654»