remeys, que los mateixos metjes ignoravan; pero que á ella y al seu marit y als seus fills, y á quantas personas los havian probat, los hi havian reeixit ab resultats admirables.
Donya Teresa li doná las gracias: no pensava probar més que l' aygua d' una font que 'l metje li havia indicat que hi portés la nena; y que ella, tenia temensa fos lluny ó tingués costas massa pesadas pera son estat de salut.
La senyora Bach, no la deixá acabar: ella coneixia de sobres aquesta font, á la que durant tot lo passat estiu hi havia portal totas las tardes als nens; un lloch deliciós, ple de vejetació, ab una aygua de ferro capás de fer menjar á un mort, y, sobre tot, á un paratje ahont casi may s' hi trobava ningú; ahont no anavan tots aquells mitjos senyors del Balneari, sachs de vanitat y molts d' ells, ab més deutes que diners. Ja estava arreglat; y aquest gust no li havian pas de quitar; totas las tardes, quan ella aniria á la font á berenar ab los seus nens, entraria a buscar á donya Teresa y á la Montserrat; si la senyora, Gil per no trobarse bé ó per altre motiu, no hi podia anar, ella se n' hi enduria la nena, que cuydaria més qu' als seus propis fills.
Donya Teresa ho consultá ab lo seu germá.
— Ja li pots deixar — digué ab senzillés Mossen Jaume — son una bona gent, honradota y franca. Ella es una infelissa. Lo que te al cor, te á la boca. ¡Y no n' estará poch de cofoya de poguer dir que se 'n porta á la nevo-
