truhida, tenint com la immensa majoría de las donas espanyoles molt més gust en saborejar las bellesas d' una sonatta de Beethoven, que en estudiar las complicadas solucions d' un problema de geometria. Aixó no vol dir que la Montserrat no fos de molt més instruhida que gran part de las seuas condeixebles y de moltas de las noyas de la seua edat, pero per fer sentir á son talent natural los goigs d' estudis més sérios, li haurian calgut més anys, y que la imatge d' en Felip no s' hagués interposat entre las áridas páginas de sa carpeta d' estudi.
Més alta que D.ª Teresa, ab sa cara d' una bellesa d' arcángel, educada y distingida com una primpcesa alemanya, vestint ab la senzillesa que sa posició requería, pero ab un gust que acompanyat de sa hermosura donava major reals á sa roba de cotó ó de llana segons s' ho aportava la estació, la noya Gil, á la qui sols se li podia reprotxar lo defecte d' encorvarse un xich á causa de sa rápida creixensa, s' atreya las miradas de quants forasters per rara casualitat la veyan en algun carrer de Larrua ó en algun caminet de sas aforas, ja que aixís per lo modo de ser de donya Teresa, com per lo disgust que en sa sortida del convent havia trobat en la rectoría per la enfermetat de Mossen Jaume, las duas senyoras continuavan ab la mateixa vida retreta y solitaria que havian emprés lo primer any que passaren en lo poble. Per lo demés la Montserrat no semblava
