Vés al contingut

Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/174

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


La seua neta tancá 'l calaix ab lo mateix piadós respecte que ho havia fet ab lo primer y passá als dos de la part esquerra. Apesar de que 'l cor se 'n hi anava á obrir lo de baix, la Montserrat, tal volta per las mateixas ganas que' n tenía, no volgué alterar l' ordre del seu registre y comensá per lo de dalt que obrí penosament, tal era lo curullat que estava per diferents plechs de cartas, cópias d' escripturas y diversos documents que á la primera ullada, convencentse del molt temps que 's necessitava per enterarsen, lo torná á tancar passant per fi á obrir lo que de tan llarga estona, sens saber perqué, la tenía ab completa inquietut. També aquest costá d' obrir, no per estar plé, puig sols contenia un plech ab cinch ó sis cartas, sinó per duas d' ellas que separadas de las altras y ab los fulls arrugats de modo que deixavan veure lo nerviosament que havian estat reclosos dins del puny, sens dupte al tancar soptadament lo calaix, s' havian enclós per una punta en l' ángul del mateix. La Montserrat no tocá 'l plech, prengué resoltament las duas cartas arrugadas en forma de pilota, las posá sobre 'l plá de ta tapa y aguantant lo paper ab los dits de la má esquerra, passá en totas direccions la palma de la dreta fins á deixarla en estat de poguerse llegir, y ab un bategament de cor que per sobre de son ajustat cos de casimir negre, feya més visible lo moviment de son pit, emprengué la lectura de las duas cartas. En breus moments estigué enterada de son