balls y concerts; en sa casa s' organisavan excursions; en sa casa se donava una expléndida festa lo dia de Sant Joaquím, que fins la ressenyavan en las correspondencias d' estiu alguns periódichs de la capital, y en sa casa, en petitas reunions d' intimitat, se sabian y comentavan los més insignificants detalls, de quantas familias actual y anteriorment havian posat lo peu en lo poble de Larrua, y per fí, don Joaquím y sa familia, que á Barcelona passayan desapercebuts entre tants d'altres, eran no sols adulats y festejats entre la colonia forastera , sino que tinguts per casi indispensables.
Ab aquestos antecedents, pot judicarse ab quina satisfacció, donya Francisqueta y sas duas fillas de vint y divuyt anys respectivament, preparavan en diversos calaixos, colocats sobre cadiras, los vestits y robas que havian de ficar en tres grossos mundos, oberts en lo centro de la sala.
— ¡Rediantre! ¿tot aquest vestuari vos en habeu d' emportar? — exclamá don Joaquím, que en companyia del seu fill acabava d'arribar del carrer. — ¡Ni que hi anessim pera passarhi la vida!
— ¡Ja ho pots ben dir! — saltá donya Francisqueta que desde feya molts anys trobava sempre ben dit y ben pensat tot lo que s' ocorria al seu espós. — ¡Jo 'm marejo solament de véurho!
— Ja li asseguro, mamá ¡que se li acudeixen unas cosas á vosté!..¡Sembla que cada any li sia
