lo ploricó, en tant que la cambrera deya ab un petit moviment de llabis moll parescut á un maliciós somriure:
— Vagi descansada... Ja m' encarrego jo de la nena... No s' apressi...
La Clarita no havia estat en lo cert al afirmar que no 's veya gent pera aquells voltants, donchs si be era veritat que usualment aquell turó era un dels llochs menos concorreguts á la temporada d' istiu, en que tota la animació dels forasters era per la gent á la moda, a la via del ferrocarril, y pe 'ls altres als camins que portavan á la mina, aixó no podia sentarse en absolut; y tan era aixís, que aquella tarde un quart d' hora avans, á la mateixa plasseta en que ella acabava de deturarse, s' hi havia parat una hermosa noya vestida de negre y una dona de mitja edat, que per son port se coneixia esser criada de servey. La noya era la nevoda de Mossen Jaume, qui essent vigilia de la Assumpta, havia volgut anar á cambiar lo vestit de la Mare de Deu del Remey; la dona era la Munda, qui portava en una má un farcell ab la roba de la Verge y en l' altra las claus de la capella, que durant tot l' any estavan depositadas á la rectoria, ja que la ermita sols en senyaladas festas estava oberta al públich.
Al arribar a la partició dels dos camins, la Montserrat s' adoná de que deixava bon tros enrrera á la Munda que, atacada d' aufech, li pantejava 'l pit per l' esfors de voler seguir lo rápit caminar de sa jove mestressa, qui retro-
