Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/213

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

se 'l poden molt mellor aplicar á vostés y á tots los que més gallejan de polítichs lo dia d' avuy. ¿Qué 'n saben vostés d' entusssiasmarse y sobre tot de sacrificarse per la patria? Los qui com jo de jovenets havém presenciat l'any trentatres, los entussiasmes per la jura de la reyna Isabel, los qui havém vist los deliris per Maria Cristina y las bojerias per Espartero, tots los entussiames d' avuy, nos semblan parodias fetas ab veus de falset, per inconsciens ninots de cartró! Demani avuy lluminarias per lo que vosté més cregui que ha de plaure al poble: (ja veu las que s' han fet per la tornada del rey, y lo mateix pera las del seu casament) y pregunti a algú dels meus anys, las que 's feren per la jura de la reyna, ahont fins á las finestretas dels quints pisos s' hi veya lo seu grasolet d' oli cremant. ¡Alló eran entussiasmes! Y que no eran sols per fer pacíficas lluminarias! Miri, jo encara no tenia vint anys, quan á las ordres del general Mina, varem pujar á Sant Llorens dels Piteus. Lo fret era horrorós, la boyra no 'ns hi deixava veure á quatre passas de distancia y ab tres ó quatre pams de neu, pujavam per uns camins inaccessibles ¡ab uns canons, que lo que menos sabiam era de manejarlos! ¡Y com rediantre los haviam de pujar per aquells espadats de cabras! Més en Mina nos sapigué tocar l' amor propi, dihentnos:

¡No es en la Rambla de Barcelona luciendo el traje de miliciano, donde se defiende la libertad. ¡Aqui! ¡Aqui! delante el peligro,