Pàgina:La Montserrat (1893).djvu/258

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tres voltas consecutives sas órdres al servey, baixaren juntas las escalas de sa casa situada á la plassa d' Urquinaona, y tot parlant de cosas indiferentas, enfilaren pe 'l carrer de Lauria fins arribar al encreuhament del d' Aragó, ahont donya Balbina adelantantse envers al xanfrá de la dreta, trucá en la macissa porta del convent de las Mares Escolapias.

Seguint las instruccions del doctor Valls, la bona senyora no havia parlat a la seua companya de res que tingués relació ab lo lloch ahont la portava, y encara que á la Montserrat no li faltavan desitjós de sapiguerho, coneixent que hi havia deliberat propósit de no dirli res, tampoch s'atreví á interrogarla.

Una monja de mitja edat, moreneta, d' encesos colors y agradós ayre, sens ferlos la més insignificant pregunta com qui reb á gent de casa, obrí la porta y atravessant pe 'l recibidor las introduhi en una espayosa cambra, en la que assegudas ab duas fileras de cadiras arrambadas a las parets laterals y unidas en un extrém per la taula de la presidencia y en l' altre per un improvisat altar, s' hi veyan unas vinticinch senyoras de diversas edats y fesomías, pero emmantellinadas totas y vestidas ab trajos negres ó foscos.

Apenas la Montserrat atravessá 'l llindar de la porta, comprengué, apesar de no haverhi assistit may, que 's trobava en una reunió de las Conferencias de Sant Vicens de Paul y seguint lo que vejé fer á la seua introductora, s'