— ¡Deu li pagui! Aixís me sembla que aquest assumpto quedará arreglat y aqueixa pobra familia podrá sortirse de tan trista situació. Ara aném á la familia Saleta. Ab la senyora Marsal varem anar á casa de don Melcior Ferrer [1], qui s' ha portat nobilíssimament ab la Conferencia; donchs á més de donarme una almoyna per aqueixa desventurada familia, m' ha promés que apesar de sas moltas ocupacions s' encarregaria del assumpto d' aquest pobre home, que ben ignocentament lo poden portar á un presiri.
— ¿Y la familia? — preguntá ab interés lo Director.
— La seua dona fa molta llástima. La desgracia li ha vingut tant de nou, que no hi há pas manera de que s' hi conformi. Las criaturas apesar de sos pochs anys, sembla que comprenen la terrible pedregada que 'ls ha caygut á sobre. Allá no hi há recursos de cap mena, puig lo que s' ha pogut recullir jo 'ls hi guardo per si es possible que ell se 'n vaji á Fransa, fins á esperar l' éxit de las gestions del advocat, que com es de primera talla, hi ha molt que confiar. — Y girantse seguidament envers la Tresorera digué:
- ↑ Fets verídichs los que relatém, nos ha donat un plaher en lo present capitul, posar ab totas sas lletras lo nom del reputat jurisconsult que feu tan caritativa acció y que per haver passat á mellor vida, no 's pot ja ofendre la seua modestia. Aquest temor, nos priva de rendir lo mateix tribut als senyors de qui fem referencia en la página 27S y 278 y que per consol de tants necessitats viuhen encara.
